Tant en la Sociologia del Treball com en la Salut Pública continuen existint importants controvèrsies quant als efectes de les pràctiques de participació directa en les condicions de treball. Un nombre d’investigacions limitat ha abordat aquesta relació des de la mirada de la prevenció de riscos psicosocials i només una petita part mitjançant estudis poblacionals amb instruments validats. La recerca sobre aquest tema a Espanya és encara més escassa. Responent a les crides a incorporar la “salut” a la investigació sobre “condicions de treball” i l’ “organització del treball” a la recerca sobre “salut laboral” a fi de promoure la prevenció en origen, aquesta tesi empírica ha pretès avançar en el coneixement de la relació entre les pràctiques de participació directa i els riscos psicosocials, amb una perspectiva interdisciplinària.
Objectius: Estudiar, caracteritzar i comprendre les relacions entre les pràctiques de gestió laboral relatives a la participació directa i els riscos psicosocials; establir el paper que juguen les seves característiques en termes de graus de discrecionalitat (consulta, delegació o ambdós) i àmbits de participació (operatius o tàctics); i analitzar i visualitzar possibles diferències entre segments de la població assalariada.
Mètodes: Disseny de mètodes mixtos seqüencial emergent. La fase quantitativa es va desenvolupar a partir de les dades de dues enquestes representatives de la població assalariada a Espanya i va ser complementada per una fase qualitativa, a partir d’entrevistes a informants clau i grups focals amb treballadores i treballadors en llocs de treball d’execució de tres casos.
Resultats: L’ús de la participació directa, en els dos estudis quantitatius, o bé es va associar de forma consistent amb unes condicions de treball més saludables, de manera més freqüent i intensa entre la població assalariada en llocs de treball d’execució i entre dones, de forma més preponderant en relació amb els factors psicosocials relatius al control i al suport social; o bé, va ser innocu, entre treballadors i treballadores en llocs de treball professionals i tècnics i en tots els segments estudiats en relació amb el ritme de treball. Quant als graus de discrecionalitat, la freqüència i la intensitat de les associacions indicant salubritat va ser major quan la consulta i la delegació es van utilitzar de forma combinada. Quan es van emprar per separat, la consulta va obtenir millors resultats en llocs de treball d’execució i la delegació en llocs professionals i tècnics. Els àmbits de participació només van marcar diferències en els estrats no manuals, sent millors els resultats si la participació era sobre temes tàctics. guirà sent desigual tot i els discursos igualitaris i l’augment de dones en els àmbits de representació.
Autora: Clara Llorens Serrano
Directors: Antonio Martín Artiles, Salvador Moncada i Lluís i Fausto Miguélez Lobo
Data de defensa: 16/06/2023
Resum: https://www.uab.cat/ca/sociologia/doc/tesiclarallorensserrano2.pdf
