Per què els treballadors més precaris no són els més insegurs? La vivència de la precarietat: seguretat, amenaça, normalització i vulnerabilitat

L’article analitza la relació entre les dimensions objectiva i subjectiva de la precarietat a partir de la percepció que les persones ocupades tenen de la seva situació laboral. Des de les aproximacions teòriques que diferencien la precarietat objectiva de la inseguretat, es presenten els resultats d’un estudi sobre el cas català realitzat amb les dades de l’Enquesta sobre Integració Social i Necessitats Socials 2024 (EINS) de la Fundació FOESSA. L’explotació estadística de les dades permet caracteritzar les dues dimensions de la precarietat, explicar la relació entre elles i analitzar de quina forma els eixos de desigualtat es creuen en el mercat laboral segons la vivència de les persones.

Els resultats posen de manifest els diferents ajustos i desajustaments entre totes dues dimensions mostrant que els treballadors objectivament més precaris no són els que se senten més insegurs laboralment. La principal contribució de l’article és la caracterització d’aquestes relacions entre l’objectiu i ho subjectivo a través d’una tipologia de perfils mostrant un contínuum entre les diferents experiències laborals: seguretat, amenaça, normalització i vulnerabilitat.