La tesi doctoral se situa en el marc del projecte CAPSINES (L’acumulació i ús de capital social en els joves amb trajectòries laborals d’inestabilitat), un projecte interessat pels efectes que tenen les desigualtats en la xarxa personal de contactes i els recursos incrustats en aquesta sobre les possibilitats d’inserció laboral de les persones joves. Des d’un punt de vista metodològic, el projecte CAPSINES recull informació seqüencial de carà cter retrospectiu, grà cies a l’ús de la tècnica de la graella biogrà fica implementada en el context d’una enquesta hÃbrida. D’aquesta manera, es van fer 150 entrevistes (amb una durada mitjana d’uns 90 minuts) a persones joves (30-34 anys) a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La tesi doctoral s’interessa pels diferents tipus de capital social (bonding, bridging i linking) i la seva relació amb l’accés a l’ocupació en un context de trajectòries laborals inestables, les quals són analitzades mitjançant l’anà lisi de seqüències.
La tesi s’estructura en forma de compilació d’articles. El primer d’aquests articles té un carà cter teòric, on es discuteixen les diferències entre els tipus de capital social bonding, bridging i linking. En el segon article es revisen, primer, quins són els indicadors quantitatius utilitzats a la literatura per aproximar-se als tipus de capital social i, a continuació, es discuteix la pertinència o no de les operacionalitzacions utilitzades. En el tercer dels articles s’aborda el paper de la relació entre estatus i força del lligam a l’hora de caracteritzar el suport instrumental obtingut per a l’accés a l’ocupació. En aquest s’hi destaca l’important paper jugat pels lligams forts jerà rquics (o bonding jerà rquic) en l’accés de les persones joves a l’ocupació, una possibilitat que en general ha passat desapercebuda a la literatura. Finalment, el quart article planteja una aproximació mixta, que combina l’anà lisi de seqüències i l’anà lisi de contingut qualitatiu per analitzar en quina mesura la relació entre el nivell d’estudis i el desenvolupament de la trajectòria laboral està mediada per l’ús de contactes socials. Considerant que el nivell d’estudis és la variable que més influeix en la trajectòria laboral, es classifiquen els casos en funció de si il·lustren o no la relació entre nivell d’estudis i trajectòries. Concretament, s’analitza si els casos discordants, és a dir, els que no segueixen la norma identificada en la relació que hi ha entre nivell d’estudis i trajectòries, es caracteritzen per un ús especialment rellevant de contactes socials en l’accés a l’ocupació.
En el seu conjunt, aquesta compilació permet obtenir noves perspectives sobre l’ús del capital social al llarg de les trajectòries laborals de les persones joves, i en concret, entre aquelles que experimenten trajectòries laborals inestables. Els resultats obtinguts són d’utilitat per al disseny i desenvolupament de polÃtiques públiques orientades a la reducció de l’atur i la inestabilitat laboral juvenil, ja que posen l’accent en el paper que juga l’entorn social d’aquestes persones joves, un aspecte sovint oblidat quan es dissenyen aquestes polÃtiques.
Autor: Alejandro González Heras
Director: Joan Miquel Verd
Data de defensa: 18/09/2024
Enllaç: http://hdl.handle.net/10803/692743
