L’estudi descriu les característiques del capital social de la joventut espanyola, analitza els seus efectes sobre el seu benestar emocional i material, i identifica les desigualtats socials que això implica.
El projecte té dos objectius: (1) descriure quantitativament les característiques del capital social de la joventut espanyola, identificant les diferències en la seva composició i volum mitjançant l’anàlisi de la xarxes ego-centrades; i (2) identificar els efectes d’aquestes característiques del capital social en el benestar material i emocional de la joventut.
El projecte se centrarà en la dimensió individual del capital social. Aquesta dimensió es defineix com la xarxa de connexions personals sostinguda per la interacció social i proporciona suport instrumental i expressiu. Paradoxalment, hi han proves empíriques del deteriorament del benestar emocional dels joves a Espanya en els últims anys, fins i tot abans de la pandèmia de Covid-19. No obstant això, no s’han aportat evidències d’un dels principals determinants identificats per la literatura: la reducció de la interacció social i l’augment de l’aïllament social «objectiu» (és a dir, la pèrdua de connexions personals, que és diferent de la percepció «subjectiva» de l’aïllament). Les connexions personals també constitueixen una font essencial de suport material i instrumental per a la joventut. Això succeeix directament, a través del suport financer que molts joves reben de les seves famílies; i indirectament, mitjançant l’ús de la seva xarxa personal per a la cerca d’ocupació. No obstant això, cap recerca basada en una enquesta a Espanya ha examinat les desigualtats de capital social entre les persones joves i els resultats d’aquestes desigualtats.
Data d’inici: 11/10/2022
Data fi: 11/06/2023
Finançament: Fundación Bancaria “la Caixa”
Referència:
Investigador responsable: Joan Miquel Verd
Equip: Mireia Bolíbar Planas, Joan Rodríguez Soler, Albert Navarro Giné
Impacte en mitjans
EFE. (2024, Junio 18). El 78% de jóvenes con formación superior trabaja, pero con una temporalidad superior al 30%. EFE https://efe.com/espana/2024-06-18/empleo-jovenes-estudios-superiores/
López, C. (2024, Junio 18). Estudiar vale la pena: la tasa de empleo de los universitarios supera en 8 puntos a la de los jóvenes con solo ESO. La Vanguardia https://www.lavanguardia.com/vida/20240618/9740398/estudiar-vale-pena.html
Noriega, D. (2024, Junio 18). La reforma laboral reduce la temporalidad entre los jóvenes el doble que en la población general. El Diario.es https://www.eldiario.es/economia/reforma-laboral-reduce-temporalidad-jovenes-doble-poblacion-general_1_11456808.html
Pastor, A. (2024, Junio 18). Dime qué estudias y te diré si tendrás trabajo: así es la brecha de ocupación laboral entre los jóvenes. infoLibre https://www.infolibre.es/politica/nivel-educativo-jovenes-vuelto-factor-decisivo-futuro-laboral-joven-espana_1_1820367.html?fbclid=IwZXh0bgNhZW0CMTEAAR0gnS1BjNnqEaNiIXnFoEZ6rqb1kPNgDim8bqVw1AMvuX86kyxudXlejMY_aem_3MSDYCRv9aQUB5lB3I2xrQ&sfnsn=scwspwa
Pereda, O. (2024, Junio 18). La brecha de ocupación entre jóvenes con formación superior y básica aumenta 8 puntos en dos décadas. El Periódico https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20240618/mayor-empleabilidad-jovenes-universitarios-103940323
Torres, A. (2024, Junio 18). Los jóvenes españoles de hasta 35 años son los que se sienten afectivamente más cerca de sus padres de toda la UE. El País https://elpais.com/sociedad/2024-06-18/los-jovenes-espanoles-de-hasta-35-anos-son-los-que-se-sienten-afectivamente-mas-cerca-de-sus-padres-de-toda-la-ue.html#
Vaquero, C. (2024, Junio 18). Un universitario tiene un 10% más de opciones de encontrar trabajo que un joven con la FP. ABC https://www.abc.es/sociedad/formacion-profesional-universidad-20240617180037-nt.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.abc.es%2Fsociedad%2Fformacion-profesional-universidad-20240617180037-nt.html
