La destrucció d’ocupació provocada per la pandèmia de Covid-19 ha afectat especialment la població jove espanyola. Tot i que les darreres dades de l’EPA mostren un retorn a nivells d’atur similars als previs a la pandèmia, encara s’està molt lluny de les taxes anteriors a la Gran Recessió del 2008. Per tant, la població jove ja arrossega gairebé 15 anys vivint en un context especialment difÃcil d’accés a l’ocupació, i les persones amb menys nivell d’instrucció són les que més pateixen aquesta dificultat.
La teoria de l’exclusió social provocada per la desocupació (Gallie i Paugam) argumenta que perÃodes prolongats de desocupació redueixen la sociabilitat, cosa que alhora provoca una pèrdua de contactes rellevants per al retorn a l’ocupació, reforçant aixà el risc d’exclusió laboral.
Els darrers anys marcats per les dificultats d’inserció laboral entre la població jove i, especialment, la recent destrucció d’ocupació causada per l’epidèmia de Covid-19, ofereixen un context molt adequat per a l’estudi retrospectiu de la relació esmentada. D’altra banda, el concepte de capital social i l’aproximació metodològica de les xarxes socials permeten desenvolupar una bona operativització del model de Gallie i Paugam, encara que aquests autors no ho hagin concebut en aquests termes.
En aquest context, l’objectiu principal de la investigació és comprovar si, per a les persones joves aturades, s’ha donat un efecte de retroalimentació negativa (cercle viciós) entre el fet de patir desocupació perllongada i la pèrdua de capital social útil per a la inserció laboral.
Data inici: 01/09/2022
Data fi: 31/08/2025
Finançament: Ministerio de Ciencia e Innovación
Referència: PID2021-125218NB-I00
Investigadors Principals:Â Joan Miquel Verd & Oriol Barranco
Equip: Pilar Carrsquer Oto, Mireia BolÃbar Planas, Segundo Moyano (UOC), Sergi Fà bregues (UOC), Joan RodrÃguez Soler, Alejandro González Heras
PÃ gina web del projecte:Â https://webs.uab.cat/capenrisg/
