Desinstitucionalització de la cura de llarga durada, repte demogràfic i inclusió social: reconeixement i redistribució del treball i de les necessitats de cura (DESINCARE)

L’objectiu principal del projecte coordinat és analitzar l’estratègia de desinstitucionalització de la cura de llarga durada en la transició del model davant el repte demogràfic, posant l’atenció en la inclusió social. Pretén estudiar tant els factors que contribueixen al seu avenç com aquells que el limiten o dificulten. Per a això, se centra, d’una banda, en el reconeixement i la redistribució del treball i de les necessitats de cura i, de l’altra, en la governança i l’agència dels actors territorials en la gestió integral.
El projecte s’emmarca en la modalitat de projectes d’investigació orientada dins de la prioritat temàtica 2 Cultura, creativitat i societat inclusiva, i s’adreça a la resolució dels problemes que planteja la línia estratègica Repte demogràfic i cohesió social, dins de l’àmbit d’intervenció Dependència i accessibilitat.

L’estratègia de desinstitucionalització es concreta en una diversitat de propostes orientades a revisar la provisió de les cures per avançar cap a un sistema més just, que permeti afrontar els dèficits del model vigent i fomenti la cohesió social. Destaquen la Comunitat Autònoma de Catalunya i el País Basc, amb l’impuls d’iniciatives públic-comunitàries tant en serveis tradicionals (residències o Serveis d’Atenció Domiciliària, entre d’altres) com mitjançant nous serveis i plantejaments d’integració sociosanitària. Cada subprojecte (SP) estudiarà les experiències d’un dels territoris: l’SP1 se centrarà en el cas català i l’SP2 en el basc. Atès el seu caràcter local i situat, l’anàlisi d’aquestes experiències requereix un enfocament precís i específic per a cada context, que només es pot assolir mitjançant la divisió del treball en dos subprojectes. Els equips d’investigació que conformen el projecte han dut a terme, prèviament, avaluacions d’aquestes experiències, plantejant un conjunt d’interrogants que ara es volen abordar.

Per donar resposta a aquests interrogants i assolir els objectius, es proposa una estratègia metodològica mixta i complementària, amb l’ús seqüencial de diverses tècniques per a la producció de dades i per a l’anàlisi quantitativa i qualitativa. Aquest plantejament permet desenvolupar una triple aproximació analítica (macro, meso i micro) i integrar el nivell territorial, social i etnogràfic de l’objecte d’estudi, a més d’obtenir dades quantitatives que contribueixin a la presa de decisions en el disseny del treball de camp qualitatiu.

Es tracta d’una proposta metodològica dissenyada per ser desenvolupada en els dos subprojectes: d’una banda, garanteix la comparabilitat de les dades produïdes; de l’altra, ofereix certa flexibilitat per adaptar-se a la concreció dels casos d’estudi.

L’estratègia quantitativa s’orientarà a la caracterització territorial de la provisió, recepció i gestió de la cura, tant pel que fa als serveis i recursos que formen part de l’oferta com a les necessitats i els col·lectius que en protagonitzen la demanda. A més, permetrà mapar el conjunt d’iniciatives públic-comunitàries en ambdós territoris. L’estratègia qualitativa se centrarà en el nivell social i etnogràfic per captar les relacions socials que s’articulen en els àmbits institucional, laboral, familiar i comunitari, així com les dinàmiques quotidianes en la provisió, recepció i gestió de la cura. Finalment, es preveu una anàlisi comparativa per posar en relació els territoris dels dos subprojectes a partir de totes les dades produïdes.

Data d’inici: 01/09/2025
Data de finalització: 31/08/2028
Finançament: Ministerio de Ciencia e Innovación
Referència: PID2024-157266OB-C21
Investigadora principal: Sara Moreno Colom
Equip: Mireia Roca (UB), Elena Martínez Tola (UPV/EHU), Clara Llorens Serrano (Fundación 1º Mayo), Julia Marine Chrétien (URV), Blanca Valdivia, Raul Velasco