L’impacte de les condicions arquitectòniques i urbanístiques sobre la cura en les residències per a gent gran

Els debats entorn la cura de les persones grans amb menor o major grau de dependència, han pivotat en els últims anys cap a polítiques que afavoreixin la seva autonomia, incrementant els recursos per a l’atenció i cura domiciliària i replantejant els models de gestió i atenció de les residències assistides. En aquestes reflexions, a penes s’ha abordat l’anàlisi de les característiques urbanístiques de les residències. La dimensió espacial de la cura, només s’ha estudiat des d’una aproximació a les condicions del propi edifici residencial i no tant de l’entorn, o de l’entramat urbà en el qual se situa.

Aquest treball analitza l’impacte de les característiques urbanístiques de les residències en l’atenció a cura de les persones grans. L’objectiu del treball, és determinar el vincle entre les condicions espacials i la cura, i avaluar si les característiques urbanístiques de les residències han de ser una dimensió que s’ha d’integrar en les polítiques públiques per a poder garantir una cura integral.