Ponent: Dani M. Marinova
Institució: professora Serra Hunter en el Departament de Ciència PolÃtica de la UAB
Per avaluar l’èxit del permÃs de paternitat com a instrument polÃtic progressiu i d’igualtat d’ accés, és essencial avaluar-lo en el context de les desigualtats preexistents en el mercat laboral que condicionen el seu ús. Investiguem un cas d’ampliació d’una durada sense precedents en les disposicions sobre el permÃs de paternitat a Espanya. Les anà lisis d’una enquesta original de mostres mixtes realitzada a cohorts de pares amb diferents drets de permÃs mostren que l’ús augmenta amb l’ampliació de la durada, però de forma desigual. Mentre que els nivells ja elevats d’ús augmenten entre els pares amb ocupació estable, els pares amb ocupacions temporals, els autònoms i els que es troben a la part inferior i superior de la distribució d’ingressos mantenen nivells més baixos d’ús. Els primers es prenen de mitjana entre dues i nou setmanes més de permÃs amb els seus nounats que els segons. La durada sense precedents del permÃs de paternitat a Espanya agreuja les desigualtats preexistents en les taxes d’utilització. Els resultats són una advertència sobre les disposicions generoses en matèria de permÃs de paternitat en el context d’un mercat laboral segmentat, amb implicacions ombrÃvoles per a la capacitat d’aquest instrument polÃtic de generar un canvi social en tots els estrats socials. Amb l’entrada en vigor de la Directiva de Conciliació de la Vida Laboral i Familiar de la UE el 2019, altres estats europeus estan considerant la implementació de beneficis generosos per als pares, augmentant aixà la rellevà ncia polÃtica d’entendre com la segmentació preexistent del mercat laboral dona forma a les desigualtats en lús del permÃs de paternitat a Espanya.
Data: 20/02/2024